escrius
i no dius res.
Una expressió
pusil·lànime
desdentada
i en conflicte
Apunts, a punts………………………………………………………………………….
amb el silenci
i la trencadissa de la ruptura
sola
esglaiada
i desesperada
de veure, parada
com marxa
el punt de sutura.
L’obsessió
malaltissa
la verdissa afilada
i enfilada, la sessió
Limítrof
al xiuxiueig
espasmòdic
del rigor mortis
anunciant el principi:
el verb és la carn.
En l’infern
de les paraules.
ENS HI TROBEM; ENS HI TROBAREM
conspirant
fort.
inspirayexpira2011 