Pàgina d'inici » Poesies » 33desgavells

33desgavells

Déu n’hi do
si fa la despossessió
i el deliri
que la comprensió
minvi.

Molts cops,
s’acabi,

o es transformi,
incomprensiblement
en la negació
de l’evidència.

Quelcom obvi.

Sentiments
contraris
i contradictoris
que els trenca
en mil bocins
el temps.

Sempre pensava
que poc que passaria
de l’edat de crist.

Moriría jove
deixant un cadàver bonic,
i la molèstia
de la meva existència
deixaria de ser.

I doncs aquí, que no.

Que ho he passat.
I en el canvi,
accepto que creixo,
perdent
i guanyant.

Els 22 foren un desgavell.
I 11 després,
un desfasament.

Els 33 m’han independitzat
forçat
de la progenitora,
que despertava
el seu record

just després dels 32,
i tallar-me el cabell
sense pensar
que no el tornaría
a veure créixer.

I així,
cap als 34.

Edats.

Que són poc.
quan et sents vell.
Desde jove.

I no mors,
per més
que ho pensis.

Desgavells.

S’ha de dir, els 33 són nefastos, i políticament contraris a qualsevol idea de llibertat. Fuck 33.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s