Pàgina d'inici » Poesies » Una_mirada

Una_mirada

450 paraules, un petit rierol, del 23 de juliol, de 2013. 20:11

Una mirada,
allunyada
ESPERAVA
pacient

l’arribada
de l’incident

FORTUïT,
GRATUïT

I sense embuts
per a què l’embrutés
per sentir-se
netejada.

***

L’escuma
de cada una
DE LES ONADES;

ona a ona

es repeteix.

I per desgràcia,
a molt punts
de la costa,
creix,
més d’un feix
i amb un malaurat
escreix,

LES DEIXALLES
que hi escup,
QUE LA HUMANITAT
HI DIPOSITA.

Desgavells,
de la marea
embrutada.


***

Les onades
RELAXEN

a qui les ESCOLTA
esglaonades
tal i com arriben
i se’n van.

O a qui les nota
a les plantes
dels peus,
sobre la sorra humida
i les sobrants
de la Mar;

Petxines, pedres
i meduses
que sempre millor
no trepitjar.

Hi veig
el meu reflex,
i comença a agradar-me.

Quelcom estrany
en mi
que m’he torturat
l’autoestima
fins estimar més
als demés
que a mi mateix
per acabar
adonant-me
que l’únic
PRINCIPI

és (sóc) un mateix;
i ningú més.

***

Costa
arribar a la costa,
però un cop s’hi és,
fins i tot és menys
el que ha costat
haber-vi arribat.

Garratibat
de la quilometrada
o sense menjar
TOT ES PASSA
al arribar
a la costa;
on tant costa
ARRIBAR.

***
Les reflexions
BUIDES

de contingut
DE POC SERVEIXEN.

Més que per a fer
pensaments
d’un sentiment
que és PRESENT
en el PRESSENTIMENT
d’una idea
impulsiva,
o
d’una electricitat
DESCONEGUDA

Arrítmica;
I a sotregades
de sensacions

perdudes

Que ja son repetides
I QUE S’OMPLEN

escrivint.

^^*****^^

Una T-10.
La platja
i els PUTUS GUIRIS

Michael Jackson
On the rocks,
on air,
in the FM

Sona l’aire dutch, germà
ple de matrícules
FRANCÔFONES
amb la voll-damm
ja calenta.

S’obren finestres
si s’afinen les orelles
a l’entesa
per saber
que carai xerren,
amb la tramuntana
ventilant-me els peus.

Dues copes,
un tub
i una llauna
de cervesa, buida,
aigua, vi i vichi amb gas. Si.
SENSE SORTIDA
per la finestra,
alemanya,
agermanada, a la fi,
per fi.

AMB EL RES TOTAL,
dels pobres veient com vé
EL VENDAVAL
criminal
de veure’s perdent
el poc
per TOTAL
acabar no tenint.
Res greu,
en el fons.

Sembla
que l’única
conclusió
plausible
del melodrama
de les línies rares
desparramades
serà:
A veure si n’aprenem.

Perquè se m’escapa
a vegades
la curiositat
que s’escampa
amb els mals fums
de la culpabilitat

Pels camps sembrats
de l’INTRIGA
per créixer plegats
com l’espiga
del blat
que fins que no és
AL SAC
i lligat
que NO ES POT DIR

^****^

“-Descriure
l’escrit
de l’esperit
sense distreure’s
desescrivint”

Tot sovint
hi penso.
EN LA IDEA
suspes
i no acabo d’entendre
el crit
petit
de  bocaterrós
amb el cos
a terra.

I la boca, grossa
causant l’esglai
i la sorpresa
de l’ensurt
donat
que no se sap
d’on surt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s