Pàgina d'inici » Pròlegs » d’Entrada (Vidal Aragonés)

d’Entrada (Vidal Aragonés)

Pròleg de “Poesia Barata y otros textos” de Vidal Aragonés. (alliberat del llibre el 22.07.2013 previ a la seva reedició)

d’Entrada (Vidal Aragonés)

El primer esborrany sobre el present pròleg contemplava cites de Walter Benjamin sobre el concepte d’amor en els romàntics alemanys, la referència de Literatura i revolució de Trotski i el record  de Salvat Papasseit com a precursor d’una poesia catalana de cultura obrera i anticapitalista. A la pràctica això suposava transformar el pròleg en la clàssica actuació d’epígon que, sense ser expert en poesia ni art, aporta tres cites i construeix artificialment. Crec que això és contrari a l’esperit i finalitat del conjunt de poemes i escrits  que formen l’ obra i sobretot al propi pensament de l’autor.  Les següents ratlles, per tant, versaran sobre ell, les seves circumstàncies i la realitat política, perquè és segurament des d’aquí que es pot entendre el que llegirem.

L’Ibai, Ibai S. Urbieta o Ibai de Kny, incorpora en el que escriu bona part dels seus orígens. Encara que  se l’identifica clarament amb Cornellà, no és al Baix Llobregat on neix ni on passa la seva infantesa, sinó a Vilafranca del Penedès, fet que, alhora, és una de les característiques dels cornellanencs i cornellanenques; tenir orígens fora de la ciutat. L’Ibai però, no té pares andalusos, gallecs, extremenys o castellans, l’Ibai és d’origen català i basc (i cubà).

La seva sortida de Vilafranca i l’inici d’una vida separada del seu pare la trobem en alguns dels textos de l’obra,.
D’altra banda, i al mateix temps, això provoca en ell una intensa vida al costat  del seu germà de pare i mare i sobretot, de la seva mare, la Rosa Urbieta: no oblidem la seva generositat, el seu caràcter i el seu criteri… La vida no és una qüestió quantitativa, sinó qualitativa, i on hi ha de primar la coherència, la lluita, la dignitat i la batalla permanent. Quina sort va tenir tothom que la va conèixer i la va gaudir… És evident que la seva mort  és present tant en contingut com en l’estètica del text.

L’altre gran element personal que deixa empremta en aquesta recopilació és l’amor i el desamor. Hi ha un trànsit d’anys entre l’Ibai jovenet que veu com la seva parella ve a viure amb ell i l’Ibai madur que va a viure amb la seva parella. En el primer supòsit ella abandonà casa seva, en el segon, és ell que deixa enrere Cornellà. En tot cas no trobarem l’amor com una qüestió d’expressió cíclica sinó com una realitat de tensions provocades per la forma d’estimar.

L’ésser no és únicament realitat individual, és sobretot una realitat social. L’Ibai és una expressió de país, amb origen fora de les grans ciutats però amb vida a les grans concertacions urbanes. Amb plasmació personal de les grans idees que han determinat els processos d’alliberament;  que llegim sobre dialèctica respon a una adolescència amb forta formació marxista, que veiem clarament una aposta antiautoritària és expressió actual dels nous moviments socials amb forta influència autònoma. I que l’haguem conegut també com a militant actiu de l’alliberament nacional és perquè aquest és entès en tant que alliberament social i col·lectiu.

També la  classe i la generació determinen l’obra. Fills de la classe treballadora i l’aristocràcia obrera que van veure com uns barris es dignificaven de la mà de les lluites i victòries i ara veuen com s’han pauperitzat per l’enèsima traïció i derrota. Una generació que va viure el desenvolupament social dels  seus pares i les seves mares i viurà l’enfonsament social dels seus fills… una generació que no tan sols viurà pitjor que els seus avantpassats sinó pitjor que ella mateixa. Una generació que d’adolescent dormia en llits de matrimoni d’habitacions individuals en vivendes propietat de les seves famílies, i que ara dorm en llits d’adolescent i viu en pisos llogats o en propietats d’immobiliàries i bancs.
L’ascensor social s’ha enfonsat a la planta menys 1 i això provoca frustració i dolor, perquè fa que tota una generació no pugui tenir un desenvolupament humà normal.

Aquests, al meu entendre, son alguns dels elements determinants per entendre i aproximar-nos al que llegirem.

Vidal Aragonés.
Advocat laboralista. Professor associat de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB.

Anuncis

One thought on “d’Entrada (Vidal Aragonés)

  1. Retroenllaç: d’Entrada (Vidal Aragonés) | hilandolaspalabrasblog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s