Pàgina d'inici » Poesies » Una.mica_de.mi_Sostingut

Una.mica_de.mi_Sostingut

Ens esteu grillant

però no ho aconseguireu,

perquè el nostre cor

sempre segueix bategant,

inclús quan volem morir.

Som una contradicció violenta

díficil d’entendre,

en una sola persona

grillada.

Via lenta

de la gent de sempre.

L’ego,

un trencaclosques

sense L

de novell,

però amb tot l’abecedari

d’arma

i un segona part

de les cinc vocals

de nom.

Jo i el meu diari

jo gat vell,

jo, i tu,

jo, un amalgama

perdut

entre el sinó

del que indica

la lògica epidèmica

d’una àmplia gamma

dins la foscor

del principi de la vida:

hem nascut per morir

i la nostra vida és res

en un univers de vides paral·leles

lluitant per venir

i no tornar

a desaparèixer.

Jo,

boig de lletra

i de caràcter indecís

amant del foc

i de cop

congelat de fred,

se m’ha destemprat

el cos

i ni el gos

m’acarona.

Tot i aixó

l’espurna

ho ha encés tot

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s