Pàgina d'inici » Poesies » #dibuixmunxai

#dibuixmunxai

Dibuixa’m un xai,
i calla!

Fes-ho, d’un garbuix
en un petit  dibuix,
i de cada traç,
la idea de fer anar el braç,

per quelcom amb més gruix
que el bé escàs
de generar un moviment
latent
i atent,
diferent.

Que activament,
abandoni el ramat.

I un cop sesgat,
disgregui la seva disseminació
aparent
en difusió d’una relativització
més eficaç
que l’edificació
d’una dispersió
aglutinada en sempre tornar,

deixant d’estar amagat,
i fer participar
a tot aquell/a que senti gat
per l’entremat
sistèmic
de tot plegat.

La veritat
però, sincera
i no se sap encara,
si sencera
és que no existeix
edat
per tenir un coneixement,
limitat
del què resisteix
i el què creix
amb escreix.

A cops
 tot son dubtes.
 I a vegades
 tot raons.

L’aïllament
de les presons,
barrots de la ment
i la ruptura
pràctica, a la ment
entre saber
si m’entens
o si m’encens
o si olores
l’incens
que desprén
el que aprèn
del que es llegeix
és el lament
etern
d’una opressió
massa antiga.

L’ego,
i cada renegada
cada vegada
més lluny.
Com la pena,
la condemna,
la lliçó
l’aprenentatge
i el xantatge
de no ser mai lliures.

No saber, ni de lluny
perquè lluitar.
Ni tenir més llibertat,
que la de poder elegir.
i no poder-hi afegir
res més.
Perquè tot és prohibit.
Tot és massa petit.
o massa diluït
en aquarel·les
paral·leles
que no van en teles
ni arrien
les veles
de cap imaginació.

La sentència, aleshores
va més enllà de la conseqüència
que és alló
de “la raó del guanyador”
que sembla que és qui es fa d’or

quan perd tot el que tenia
i perdia
de cop, tot allò que s’estimava
mentres minvava
el seu passat
i creixia
un futur incert.

I certament
hi ha alternatives.
Hi ha camins i vies.
Hi ha metodologies.
Tècniques.
Tàctiques.
Formes
I estratègies.

Però el realment
important
és participar
i sortir-ne viu.

I continuar.
Sense parar.

De caminar,
pas a pas,

i si fa falta

Còrrer,

a gambades
i peus ferms.

endavant
sense fugir de res.

Només pel plaer
de fer-ho
i sentir-se amb més caudal
que un riu
crescut,
ple d’energia
sortint-se de la línia
tranquil·la
i trencant
amb la rutina evident
de fer mai res més
que anar fent.

Agafa un llapis, o un bolígraf. O un rotulador o un pinzell o la idea d’un collage i fes un xai.

Juntes matarem al ramat.
I desfarem la contradicció
que expressa la inquietud
de “ser” “parat”
i no parar mai quiet
per fer saltar pels aires
totes les etiquetes.

#dibuixamunxai

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s