Pàgina d'inici » Poemas » Conspiracció

Conspiracció

pedres, pedres, pedres, pedres que es perden.

 sempre
he pensat
que l’Estat
ens empresona
i ens tortura
com a persona,
viva,
i de manera més dura,
com a individu
sencer i indivisible,
i ho fa
de forma invisible,
sense que ens n’adonem
quasi mai,
de tot el què perdem
quan no ens ajudem
els uns als altres.

La simplicitat
de la complicitat
conjuga perfectament
l’afinitat
que podem sentir.

Una reciprocitat
real
en la que tant s’hi val
el regal
que es fa
al atorgar
sense prejudicis
confiança.

Una dana
en un ritme
que segueix
amb escreix
una melodia
inqüestionablement
sorda,del dia a dia,
que no s’escolta
però se sent
per sobre.

I també a dins.

Generant
esgarrifances irreverents,
i tensions
desfetes,
en enteses
perfectes
d’una naturalesa
tensa,
elèctrica,
catàrsica
i bàsicament
salvatge;

descontrolada
incontrolada
que s’escapa a la raó,
depriment
de les gents
del bon viure
i les bones accions
represes
com a intencions
evidents
d’interessos, personals.

Igualment,
però, en la seva identificació
en la mateixa indicació
de la contradicció
s’hi contraindica
la seva solució
fàcil.

És qüestió

de la gestió

present

de l’incident

que transmeto.

la lectura,

i llegir.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s