Pàgina d'inici » Poemas » LaBaba

LaBaba

laBabaQuè deu pensar la Baba?
Que diría si pensés en veu alta i no fes lladrucs?
Se’n sortiría de veure els trucs?
O comunicaría als porucs?

De moment, esbufega…

La Baba no pensa, reacciona.
i sembla que reflexiona, constantment
sobre els impulsos
i les pulsions
bàsicament,
de la gana
les olors
dels fils, i els pels.

La Baba, a cops
esbufega
perquè no absorveix
i desconeix
la paciència
de més enllà de la ciència
de saber fer certa
la creença
de la presència
després de l’espera.
Incerta.

A més, la Baba
no espera.
Si vol alguna cosa.
L’agafa.

Apreta fort les dents,
densament apreta els punys,
en aquest cas, urpes.
I els peus, dolents
absents
se’n van sols.

“Por ahí…”

Els troços
supleixen l’absència
dels forats
sembrats
en la dissidència de l’anima
que només s’anima
de la presència, simple
de la companyia
perplexe
inclós present,
no sent-hi.

Dolents moments,
n’hi ha arreu,
a tota hora,
i d’un depèn
veure’ls
com laments
o com a intents
d’entendre
intensament
com arreglar-ho
o com fer-ho
per no haber ni d’estalviar-s’ho
i seguir contents
sense saber si ho tens
o no ho tens
simplement,
tenint-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s