Pàgina d'inici » Poesies » Fregida

Fregida

“Em tens fregida”
-la meva ment-
em dispara.
No s’equivoca
ni erra
el tir.

La fregeixo cada instant.

a preguntes.
dubtes
versos
contradiccions
visualitzacions
percepcions
visions
lletres
textos
idees
trames
temes
seqüències
actes
passatges
viatges,
lliçons
tradicions

i sobra,
sembla,
a vegades
que no pensi en ella.
-la meva ment-.

Dequiciada, a cops
efímera, instants
en l’interrogant perpetu, sempre

d’un caga-dubtes
encès
en la contradicció
de la vida.

Que la vida és pensar.

Pensar que és viu.

i tancar
trencant
el tòpic
de la “super-vivència”.

Perquè cap caminar
és “súper”.

És caminar.

fer una passa,
i una altra
i encadenar-les
en un camí
clar
que saps on et porta.

on et dirigeix;

i en el transitar
es pensa (o fregeix)
el devenir
del què vindrà.

que acabarà
Fet.

com la truita,
després de batre
l’ou
i en una paella
fregir-la.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s