Pàgina d'inici » Poemas » vida

vida

El nus
nerviós

De l’estomac.
En l’arcada
continguda
a la gola.

La flor que s’obre
a la boca
quan s’acciona
la parla

O fins i tot
la por
i la inseguretat
nerviosa.

Tot plegat
un bon regal
distret
i executat
d’un tret.

Seguir
o no seguir.

Tot és
Voler,
i no Poder.

O com l’impaciència
trenca tot el ritme
i per aixó es útil
la puntualitat. En teoría.

Estomacat
fins la sacietat
per cada dubte
surgit,
el neguit
de sobte
feia societat
amb l’aventura.

Nomenclatura, aquesta
extranya d’entendre, des d’una sola finestra
i molt de fred.
Amb la fuga preparada
per si de cas
feia falta la fugida
escopetejada
a fuetades
de por a l’amor.

Segueix doncs, la trista idea continua
del caminar
sense parar
a pensar
en com vehiculitzar
la próxima passa
incerta
insconstituida.
Però per fer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s