Pàgina d'inici » Poesies » Repeatruita

Repeatruita

Angoixa
que li fas anar, guixada
a la meva persona
Caminant
amb mal peu.

Amb la mar que incinereu
al respirar dins l’aigua
I a dalt del cel contaminant.
I coixa_

_La meva individualitat
molt poc a poc o
Al ritme frenetic
de l’apatia d’un refredat
Pendent
de reflexionar
Annexos
subjectes a l’antitrama
del drama
I Objectivament
intentar probar de pensar
que no es perdona de cop. en general
Ja que no s’és ruc
Ni es té, encara, de principi, l’ànima nua.

Musa d’un truc
amb un nus
dedicat
I un trabuc
tintat
amb gust
Usat
de tret
de sortida.

Reflexionat i revaloritzat
En més positius que decimals
O potser sense número
mai s’ha sofert el cop
Al cap
del toc
cebat
del foc
bessat
al cos.
Prop teu.

Llet descremada i ous en fuita
acompanyats de sucs de fruita
Batent-se al plat per la truita
i la lluita
alquimica
de la transformació miraculosa
De la cosa del rovell i l’ou
Viscosa
en una masa
compactada;
tendre i esponjosa
que degustada i combinada
resulta gustosa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s